Obra

Originalitat i importància de la seua obra

Ausiàs March va ser el primer poeta en escriure les seues obres en llengua catalana, amb l'objectiu de innovar la poesia amb l'expressió d'una meditació més íntima i realista que la dels trobadors. Per tant, això representa una gran importància ja que abans d'aquest poeta, les obres líriques s'escrivien en provençal, i en aquestes no es tractaven sentiments reals, sino models idealitzats.

Per altra anda, Ausiàs, amb la seua obra, va influenciar a diversos poetes castellans, com Garcilaso de la Vega o Diego Hurtado de Mendoza.

En resum, la seua obra es diferència de tota l'anterior, ja que la seua poesia és personal i sincera.

En quant a la forma, Ausiàs manté el vers decasíl·lab amb la cessura (4/6) i conserva l'ús del senyal, encara que a diferència dels trobadors, en fa servir cinc diferents.

Per a Ausiàs, la dona representa un ésser humà amb les seues qualitats i defectes, a diferència de la idealitzada dels trobadors. A més, les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.

Tema

Els temes que tracta en les seues obres es poden resumir en allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. A més, pren la mort de la seua esposa Joana Escorna com a tema d'alguns dels seus poemes.

La seva obra

Consta de vint-i-vuit poesies, classificades en:

• Els cants d’amor 

Apareix una mescla entre l'amor sensual i l'amor intel·lectual .

Es refereix a la dona mitjançant un "senyal" per amagar el seu nom. 

"Plena de seny"

El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten.

"Llir entre cards"

El poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com la contemplació de "l'amor pur" i això el separa de la resta dels hòmes. També apareix una obsessió per la mort.

"Amor,amor"

Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament.

"Mon darrer bé"

Aquests poemes foren dedicats a l'amor sent Ausiàs vell, en els quals expressava l'oblit dels mals passats.

"Oh, foll amor."

El poeta se sent pecador, deshonest i mala persona i, fins i tot, avergonyit, d'aquí el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.

• Cants de mort.

Aquestes poesies son dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. El poeta, amb una sinceritat molt humana, reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat.

• Cants espirituals

Aquest cant està adreçat a Déu.

El poeta s'hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el "foll amor" ,de la qual cosa es penedeix.

Hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seva expressió és natural i simple.

Aquesta informació també es pot trobar en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March 
o bé en el llibre de text: "PARAULES I LLETRES" 1er curs de Batxillerat Valencià: llengüa i literatura.