El segle XV valencià és el període en el qual l’art gòtic va aconseguir la seua plenitud. L’arquitectura gòtica valenciana va nàixer a final del segle XVIII, però no va ser fins el segle XV quan va arribar a la seua maduresa .
Per tant, l’arquitectura gòtica valenciana va tindre una evolució peculiar amb diverses formes i una durada considerable.
Hi ha una característica comú a les diferents varietats de les arquitectures gòtiques valencianes: el desenvolupament dels sistemes constructius i disposicions arquitectòniques (utilitzades en l’arquitectura romana). A més a més, en això també van influir les varietats arquitectòniques que provenien del nord de França, amb la qual cosa, es va establir un nou patró de geometries característiques i un nou sistema d’organització de l’obra. Aquesta característica es pot observar en els regnes de la Corona d’Aragó.
En València, el desenvolupament tècnic en quant a l’arquitectura, que es va produir a la segona meitat del segle XV, és degut, en part, als models de les antigues cultures del Mediterrani, que van tornar a “inspirar” al segle d’Or Valencià.
A més d’això, l’arquitectura dels segles XIII al XV, es va construir en terres valencianes amb una disposició i proporcions que no van canviar amb l’arribada del Renaixement. Per tant, això indica una prova de què, l’arquitectura valenciana, va perdurar al llarg de la història i va tindre una durada considerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada