Anàlisis del poema

ESTROFES:

1)

El poeta s'enamora per l'interior de la dama, no pel seu exterior; ell busca un amor sentimental sense desitjos carnals.

2)

Diu que a diferència de la resta dels hòmens, que diuen ser amadors, ell sí que ama realment i no té cap tipus de desig carnal.

3)

En aquesta estrofa parla de què, si en l'amor es tingués només en compte allò dolent, ell sería el millor, ja que, per més que els demés el tempten sap controlar-se i no caure en el desig i la passió.

4)

El poeta fa una comparació entre els sants i Amor, i diu que prefereix aquells desitjos que no són carnals ja que així Amor no desapareix.

5)

Diu que, igual que Déu li trau l'ànima a sant Pau, per veure quins són els misteris divins, Amor li arranca l'esperit i amb això explica que la passió i el sentiment d'amor no es troven en el cos, sino en l'ànima.

6)
Diu que al igual que el filòsof es va desfer de tots els béns materials que tenia perque no el perturbaren, ell decideix desfer-se dels plaers carnals per a què no el torben els sentiments purs que sent cap a la seua estimada.

7)

Explica que alguns homes no comprenen els secrets de Déu; altres no comprenen com pot Amor despertar-li tanta passió i tants sentiments, per tant el tomen com un boig.

8)
Tornada.

Amb el senyal "Lliri entre cards", el poeta es refereix a la seua amada, dient-li que ell és l'únic a qui acut l'Amor. Per tant, a l'únic que crida Amor és a ell i es presenta com el millor amador.

CONJUNT
En general, podem afirmar que en aquest poema el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com la contemplació de "l'amor pur" i això el separa de la resta dels hòmes.

FIGURES RETÒRIQUES:

• Hipérboles: 1ª estrofa, vers 3: "El meu dia clar es nit fosca per als homes".

• Antítesi:  1ª estrofa, vers 3:   "El meu dia clar es nit fosca per als homes".

• Personificació: 2ª estrofa, vers 3: "En aquell cec foc on s'escalfen els amadors".

• Hipérbaton: 2ª estrofa, vers 6: "Quan en amar-vos, dona, s'acontenta". 

• Metàfora: 3ª estrofa, vers 1: "Si Amor fos substància racional".

• Comparació: 4ª estrofa, 5ª estrofa, 6ª estrofa 

• Invocació: 
• 2ª estrofa, vers 6: "Quan en amar-vos, dona, se contenta".           
• Tornada, vers 1: "Llir entre cards, lo meu voler se tempra". 

•  Megalomania: tornada (última estrofa): 
• "Llir entre cards, lo meu voler se tempra
• en ço que null amador sap lo tempre;
•  ço fai Amor, a qui plau qui io senta
• sos grans tresors; sols a mi els manifesta".