Fantasiant, Amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten
Tant en amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torba.
Ma carn no sent aquell desig sensible,
e l'esperit obres d'amor cobeja;
d'aquell cec foc qui els amadors s'escalfen
paor no em trob que jo me'n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler practica
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren,
passionats e contra Amor no dignes.
Si fos Amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix
car io tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s'embolquen;
càstig no em cal, puis de assaig no em tempten;
la causa llur en mi és feta nulla.
Sí com los sants, sentints la llum divina,
la llum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana
puis major part de glòria sentien,
tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic
aquells desigs qui, complits, Amor minva,
prenint aquells que de l'esperit mouen
qui no és llassat, ans tot jorn multiplica.
Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deitat s'estoja,
que revelats són estats a molts martres
no tan subtils com los ignorants i aptes.
Així primors Amor a mi revela,
tals que els sabentsno basten a compendre,
e quan ho dic, de mos dits me desmenten,
dant a parer que folles coses parle.
Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre;
ço fai Amor; a qui plau que jo senta
sos grans tresors; sols a mi
els manifesta.
