Hola, bon dia!
Som Anastasia, Ivon, Lledó, Miriam i Alba, alumnes de 1r de Balxillerat.
En aquest blog vos anirem contant i explicant algunes de les cosetes que donarem a classe de Valencià.
Esperem que vos agrade!
dimarts, 13 de març del 2012
divendres, 2 de març del 2012
Biografia d'Ausiàs March
Ausiàs March, (1397 - 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Procedia d'una família de petita noblesa i fou un dels poetes més importants del Segle d'Or de la literatura catalana.
El seu pare, Pere March, era un poeta destacat que tenia una bona biblioteca, fet que va inlfuir en Ausiàs.
En 1420 va fer rumb cap a Sardenya, per recuperar-la al control reial; i així va ser. Va continuar l'expedició per la Mediterrània amb les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim.
El rei Alfons el va nombrar falconer reial, no obstant això, no va durar massa en el càrrec i va tornar a les seues terres. Després de la mort de la seua mare, i ja passada la trentena, portà una vida sedentària dedicada a la administració i millora de la seua herència, a defensar els seus drets feudals, i clar està, a escriure els seus poemes. Ausiàs governà amb mà de ferro els seus dominis, fent valer sempre els seus drets feudals.
En quant a la seua vida amorosa, el 1437 es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. No tingué descendència legítima, però al morir la seva dona, Ausiàs prenguè possessió com a nou senyor d'algunes terres de València.
El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna. El dot de Joana consistia en el lloc de Pedreguer, i tenia com a garanties algunes rendes. Joana morí el 1454, i Ausiàs constava en el seu testament com a hereu únic universal.
Ausiàs va tindre cinc fills fora del matrimoni: Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip. L'any 1457 Ausiàs envià el seu fill Pere per desafiar al seu enemic Francesc de Vilanova. L'assumpte acabà amb l'empressonament d'aquest últim, però també amb el del propi Ausiàs a causa del mateix conflicte.
Els seus últims anys, els pasà a València, on va morir, deixant un testament en el qual l'hereu universal era el nebot de Joana Escorna, però també va deixar diversos llegats a tots els fills bords excepte el primer. Als seus escuders els deixava el cavall i les armes que feia servir; als seus esclaus donava la llibertat.
Així, Ausiàs va morir el 3 de març de 1459. Quan feren inventari de béns, trobaren prop del capçal del llit el manuscrit dels seus poemes, que va tenir a l'abast de la mà fins l'últim moment.
Podeu trobar l'informació més extensa en aquesta pàgina: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
Podeu trobar l'informació més extensa en aquesta pàgina: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
Societat: una societat feudal.
La societat a València el segle XV seguia sent feudal,
ja que encara es tractava de l’Edat Mitjana.
El Regne de València, va ser un dels pilars de la
Corona Aragonesa i gràcies al comerç marítim amb els nous territoris hispànics
de la Corona d’Aragó (Sardenya, Sicília, Nàpols...) i la creació de la primera
bossa de valors de la història: la “Taula de Canvis” al segle XIV, el Regne va
aconseguir un desenvolupament econòmic considerable, donant lloc al Segle d’Or
Valencià.
En 1469, València era la ciutat més poblada de la
Península amb 40.000 - 70.000 habitants. El Regne constava de 250.000.
Durant el segle XV, València creix molt ja que la
producció agrícola i industrial, junt amb el comerç, aconsegueix una expansió
considerable. En conseqüència, València es va convertir en una de les capitals
amb més activitat cultural i financera d’Europa.
Les obres artístiques del segle XV (pintures, gravats,
escultures, il·lustracions...) ens mostren l'existència de diferents classes
socials de l’època dins de les comunitats cristiana, jueva i musulmana (i els
esclaus).
La ''magnificència'' en el vestir, el luxe i l’ostentació
servien per demostrar d’una forma visible la pertanyença a una classe social
privilegiada.
Hem pogut aprofitar molta informació del llibre: "PARAULES I LLETRES" 1er curs de Batxillerat Valencià: llengüa i literatura.
Arquitectura
El segle XV valencià és el període en el qual l’art gòtic va aconseguir la seua plenitud. L’arquitectura gòtica valenciana va nàixer a final del segle XVIII, però no va ser fins el segle XV quan va arribar a la seua maduresa .
Per tant, l’arquitectura gòtica valenciana va tindre una evolució peculiar amb diverses formes i una durada considerable.
Hi ha una característica comú a les diferents varietats de les arquitectures gòtiques valencianes: el desenvolupament dels sistemes constructius i disposicions arquitectòniques (utilitzades en l’arquitectura romana). A més a més, en això també van influir les varietats arquitectòniques que provenien del nord de França, amb la qual cosa, es va establir un nou patró de geometries característiques i un nou sistema d’organització de l’obra. Aquesta característica es pot observar en els regnes de la Corona d’Aragó.
En València, el desenvolupament tècnic en quant a l’arquitectura, que es va produir a la segona meitat del segle XV, és degut, en part, als models de les antigues cultures del Mediterrani, que van tornar a “inspirar” al segle d’Or Valencià.
A més d’això, l’arquitectura dels segles XIII al XV, es va construir en terres valencianes amb una disposició i proporcions que no van canviar amb l’arribada del Renaixement. Per tant, això indica una prova de què, l’arquitectura valenciana, va perdurar al llarg de la història i va tindre una durada considerable.
Cultura
El segle XV és considerat com el segle d'Or valencià.
Durant aquest segle
apareixen les millors obres literàries en valencià, això és degut a
què la gran part dels grans escriptors de l'època eren valencians o
escrivien en valencià. Aquest gran resurgir culminarà amb el
descobriment d'Amèrica a l'anys 1492.
Al
final del segle XV, el nombre de gent que sabia llegir va augmentar i
això va plantejar una nova situació cultural al món occidental. Un dels elements que més va contribuir a la difusió cultural fou
la imprenta.
L'ensenyament universitari fou establert a València l'any 1499.
Hem pogut aprofitar molta informació del llibre: "PARAULES I LLETRES" 1er curs de Batxillerat Valencià: llengüa i literatura.
També de: http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/MANRIQUE/CONTEXTO_HISTORICO_JORGE_MANRIQUE.pdf
Campanyes militars
Una campanya militar consisteix en un conjunt d'accions militars que transcorren en una mateixa zona geogràfica i un mateix període de temps.
Una campanya militar reuneix totes les operacions militars, generalment efectuades per una força defensiva o atacant. La finalitat d'una campanya militar era aconseguir una situació política i militar dins d'una regió o ciutat.
A Espanya i Europa oriental van tindre lloc campanyes militars fins al segle XV.
Ausiàs March va começar a participar en les campanyes militars organitzades per Alfons el Magnànim per primera vegada en l'any 1420, dos anys després d'haver sigut anomenat cavaller reial. Aquestes van tindre lloc a Còrsega i Sardenya, i des de l'any 1424 fins l'any 1426 també va ser participant en la campanya militar al nord d'Àfrica. En aquest any que va acabar la campanya militar al nord d'Àfrica, també va ser anomenat falconer major del rei Alfons V d'Aragó.
No va ser fins a l'any 1430 que va de deixar de participar en assumptes militars i es va dedicar a administrar les seves possessions.
Més informació en:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim
http://artfalcons.com/Catala/Historia_falconeria.htm
Més informació en:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim
http://artfalcons.com/Catala/Historia_falconeria.htm
Territoris de la Corona d'Àragó
En els seu començament, la Corona d’Aragó solament tenia com a territoris Saragossa, Osca, Barbastro, Fraga, Lleida i Mequinensa. Va haver un període de temps durant el qual es van produir una gran quantitat de assassinats el fi dels quals era aconseguir la unió de la Corona d’Aragó amb Sobrarbe i Ribagorça.
Després, com a conseqüència del matrimoni de Donya Petronila amb Ramón Berenguer IV de Barcelona, es va unir Catalunya.
Mitjançant tractats i herències, es van annexar la major part del territoris posteriors que passaren a formar part de la Corona d’ Aragó:
- Les illes Balears, en l’any 1229, després de què França les cedís.
- El regne de València, en l’any 1238.
- La illa de Sicília, en l’any 1282.
- La illa de Sardenya, en 1336.
- El regne de Nàpols, en l’any 1438.
Monarques de la Corona d'Aragó
Aquest quadre amb els monarques de la Corona d'Aragó l'hem tret de la viquipédia, ací teniu l'enllaç
Obra
Originalitat i importància de la seua obra
Ausiàs March va ser el primer poeta en escriure les seues obres en llengua catalana, amb l'objectiu de innovar la poesia amb l'expressió d'una meditació més íntima i realista que la dels trobadors. Per tant, això representa una gran importància ja que abans d'aquest poeta, les obres líriques s'escrivien en provençal, i en aquestes no es tractaven sentiments reals, sino models idealitzats.
Per altra anda, Ausiàs, amb la seua obra, va influenciar a diversos poetes castellans, com Garcilaso de la Vega o Diego Hurtado de Mendoza.
En resum, la seua obra es diferència de tota l'anterior, ja que la seua poesia és personal i sincera.
En quant a la forma, Ausiàs manté el vers decasíl·lab amb la cessura (4/6) i conserva l'ús del senyal, encara que a diferència dels trobadors, en fa servir cinc diferents.
Per a Ausiàs, la dona representa un ésser humà amb les seues qualitats i defectes, a diferència de la idealitzada dels trobadors. A més, les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
Tema
Els temes que tracta en les seues obres es poden resumir en allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. A més, pren la mort de la seua esposa Joana Escorna com a tema d'alguns dels seus poemes.
La seva obra
Consta de vint-i-vuit poesies, classificades en:
- Els cants d’amor
Apareix una mescla entre l'amor sensual i l'amor intel·lectual .
Es refereix a la dona mitjançant un "senyal" per amagar el seu nom.
"Plena de seny"
El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten.
"Llir entre cards"
El poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com la contemplació de "l'amor pur" i això el separa de la resta dels hòmes. També apareix una obsessió per la mort.
"Amor,amor"
Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament.
"Mon darrer bé"
Aquests poemes foren dedicats a l'amor sent Ausiàs vell, en els quals expressava l'oblit dels mals passats.
"Oh, foll amor."
El poeta se sent pecador, deshonest i mala persona i, fins i tot, avergonyit, d'aquí el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.
- Cants de mort.
Aquestes poesies son dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. El poeta, amb una sinceritat molt humana, reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat.
- Cants espirituals
Aquest cant està adreçat a Déu.
El poeta s'hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el "foll amor" ,de la qual cosa es penedeix.
Hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seva expressió és natural i simple.
Aquesta informació també es pot trobar en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
o bé en el llibre de text: "PARAULES I LLETRES" 1er curs de Batxillerat Valencià: llengüa i literatura.
dijous, 1 de març del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
POEMA XVIII d'Ausias March
Fantasiant, Amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten
Tant en amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torba.
Ma carn no sent aquell desig sensible,
e l'esperit obres d'amor cobeja;
d'aquell cec foc qui els amadors s'escalfen
paor no em trob que jo me'n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler practica
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren,
passionats e contra Amor no dignes.
Si fos Amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix
car io tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s'embolquen;
càstig no em cal, puis de assaig no em tempten;
la causa llur en mi és feta nulla.
Sí com los sants, sentints la llum divina,
la llum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana
puis major part de glòria sentien,
tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic
aquells desigs qui, complits, Amor minva,
prenint aquells que de l'esperit mouen
qui no és llassat, ans tot jorn multiplica.
Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deitat s'estoja,
que revelats són estats a molts martres
no tan subtils com los ignorants i aptes.
Així primors Amor a mi revela,
tals que els sabentsno basten a compendre,
e quan ho dic, de mos dits me desmenten,
dant a parer que folles coses parle.
Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre;
ço fai Amor; a qui plau que jo senta
sos grans tresors; sols a mi
els manifesta.
divendres, 24 de febrer del 2012
Anàlisis del poema
ESTROFES:
1)
El poeta s'enamora per l'interior de la
dama, no pel seu exterior; ell busca un amor sentimental sense
desitjos carnals.
2)
Diu que a diferència de la resta dels
hòmens, que diuen ser amadors, ell sí que ama realment i no té cap
tipus de desig carnal.
3)
En aquesta estrofa parla de què, si en
l'amor es tingués només en compte allò dolent, ell sería el millor,
ja que, per més que els demés el tempten sap controlar-se i no
caure en el desig i la passió.
4)
El poeta fa una comparació entre els
sants i Amor, i diu que prefereix aquells desitjos que no són
carnals ja que així Amor no desapareix.
5)
Diu que, igual que Déu li trau l'ànima
a sant Pau, per veure quins són els misteris divins, Amor li arranca
l'esperit i amb això explica que la passió i el sentiment d'amor no
es troven en el cos, sino en l'ànima.
6)
Diu que al igual que el filòsof es va desfer de tots els béns materials que tenia perque no el perturbaren, ell decideix desfer-se dels plaers carnals per a què no el torben els sentiments purs que sent cap a la seua estimada.
Diu que al igual que el filòsof es va desfer de tots els béns materials que tenia perque no el perturbaren, ell decideix desfer-se dels plaers carnals per a què no el torben els sentiments purs que sent cap a la seua estimada.
7)
Explica que alguns homes no comprenen
els secrets de Déu; altres no comprenen com pot Amor despertar-li
tanta passió i tants sentiments, per tant el tomen com un boig.
8)
Tornada.
Tornada.
Amb el senyal "Lliri entre cards", el poeta es refereix a la seua amada, dient-li que ell és l'únic a qui acut l'Amor. Per tant, a l'únic que crida Amor és a
ell i es presenta com el millor amador.
CONJUNT
En general, podem afirmar que en aquest poema el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com la contemplació de "l'amor pur" i això el separa de la resta dels hòmes.
CONJUNT
En general, podem afirmar que en aquest poema el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com la contemplació de "l'amor pur" i això el separa de la resta dels hòmes.
FIGURES RETÒRIQUES:
- Hipérboles: 1ª estrofa, vers 3: "El meu dia clar es nit fosca per als homes".
- Antítesi: 1ª estrofa, vers 3: "El meu dia clar es nit fosca per als homes".
- Personificació: 2ª estrofa, vers 3: "En aquell cec foc on s'escalfen els amadors".
- Hipérbaton: 2ª estrofa, vers 6: "Quan en amar-vos, dona, s'acontenta".
- Metàfora: 3ª estrofa, vers 1: "Si Amor fos substància racional".
- Comparació: 4ª estrofa, 5ª estrofa, 6ª estrofa
- Invocació:
- 2ª estrofa, vers 6: "Quan en amar-vos, dona, se contenta".
- Tornada, vers 1: "Llir entre cards, lo meu voler se tempra".
- Megalomania: tornada (última estrofa):
- "Llir entre cards, lo meu voler se tempra
- en ço que null amador sap lo tempre;
- ço fai Amor, a qui plau qui io senta
- sos grans tresors; sols a mi els manifesta".
dimecres, 8 de febrer del 2012
dissabte, 4 de febrer del 2012
Wordle
Del poema analitzat anteriorment, utilitzant el Wordle, hem descobert quines són les paraules que més vegades hi apareixen en el "Poema XVIII" d'Àusiàs March. i, com bé es pot observar, no hi falta "Amor", "los", "esperit", "mi", desigs", "amadors" i "glória".
Ací teniu l'enllaç a "Wordle" :)
Ací teniu l'enllaç a "Wordle" :)
divendres, 3 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)